 |
| Timgad (Argelia) |
Roma no va crear l'urbanisme, ja que la planificació de les
ciutats ha existit en totes les èpoques de la història. No obstant això, la
civilització romana és una civilització urbana que va privilegiar les ciutats i
va desatendre les zones rurals. Amb Roma, doncs, el desenvolupament de
l'urbanisme va arribar als seus més altes cotes de perfecció.
Les ciutats en general i les colònies en especial, com assentaments de nova
creació, són un clar exemple de l'estructura ortogonal de l'urbanisme romà. El
plànol es desenvolupa en forma de quadricula, on els carrers es creuen en angle
recte que provoca la creació d’una xarxa tipus tauler d'escacs. Els campaments
militars romans són un clar exemple d'aquest tipus d'urbanisme i ciutats com
Barcelona o Timgad són molt representatives.
La ciutat s'estructura al voltant de dos grans eixos, el nord-sud, que és el cardo maximus i l'est-oest, el decumanus maximus. Al final d'aquests
dos carrers es troben les portes de la ciutat, que la connecten amb les grans
vies romanes. A partir d'aquí les altres carrers es van dissenyant de forma
paral·lela i perpendicular als dos grans eixos centrals, apareixent carrers
secundaris que són, segons l'orientació, els cardo i els decumanus minors.
En les illes que es van configurant es construeixen les cases, les domus, les
insulae, els centres metal·lúrgics, etc.
A la cruïlla entre el cardo i el decumanus maximus es construeix el fòrum
i el mercat. El fòrum és el centre administratiu, judicial, religiós i
comercial de la ciutat, i sol estar presidit pel temple dedicat a la triada
capitolina o, més tard, al Diví August.
També en el fòrum ens trobem amb la cúria, des d'on els duunvirs regeixen políticament la
ciutat, i la basílica, on s'imparteix justícia i es fan els grans negocis
comercials. També prop del fòrum se solen aixecar les termes, edifici
imprescindible en la cultura romana. En fi, a l'entrada de la ciutat sol estar
el castellum o dipòsit d'aigua, que després de rebre l’aigua de l'aqüeducte
corresponent la distribuirà per tota l'urbs,
a les termes, les fonts i a algunes domus amb privilegis especials.
Altres edificis bàsics que solen conformar la ciutat romana són el teatre,
l'amfiteatre i el circ, que de vegades poden estar fora de les muralles. Si la
ciutat és de nivell ens trobarem segurament amb algun nimfeu i potser un odèon.
També diversos temples dedicats a altres tantes divinitats i els arcs triomfals
en homenatge als grans ciutadans o emperadors que han afavorit a la ciutat.
I circumval·lant tota la ciutat les muralles amb les seves torres de
vigilància.
 |
| Muralles de Tarragona |
Finalment, a les vies d'entrada a les ciutats, s'ubiquen les
sepultures i els temples funeraris.
El model, doncs, es repeteix amb algunes
variacions però sempre respectant les línies bàsiques descrites. Una excepció,
la mateixa Roma amb la seva estructura urbanística absolutament caòtica. Però
això ja és una altra història.
