Normes sobre l’alçària màxima
permesa
1)
August, amb la Lex Iulia de modo aedificorum urbis (any 6 dC.), estableix l’alçada
màxima dels edificis en 70 peus (20,72 m.).
2)
Neró, l’any 64 dC ordena
rebaixar les alçades, sense que consti fins a quina mesura.
3)
Trajà va establir una alçada
de 60 peus (17,76 m.)
4)
Zenó (anys 425 a 491) va
determinar que els edificis no tenien límit d’alçada, sempre que es
respectessin el 12 peus intermedis (3,55 m.) i no s’obstaculitzés la visió del
mar (sempre es va legislar pensant en Constantinoble).
5)
Zenó estableix una excepció a
l’anterior norma, permeten edificar fins a 100 peus d’alçada (29,60 m.) sempre
que es respectes una distància entre edificis d’altres 100 peus (29,60 m.).
6)
El Codi de Justinià recull
l’anterior disposició de Zenó.
Per saber més sobre la Ciutat Romana
- La Ciutat Romana.
- La Fundació de les Colònies Romanes.
- L'Ambitus.
- La Distància entre els Edificis
- La conservació i reparació dels edificis
