El meu amor i la meva passió
per Roma, la seva història i cultura, va néixer quan vaig estudiar Dret Romà,
vaig descobrir una civilització extraordinària i que des d’aquell moment no ha
deixat d’inspirar la meva vida.
Però el meu interès per la
Barcelona Romana va néixer quan vaig llegir la primera novel·la de Maria Carme Roca, Bàrcino. Coneixia la Barcelona
gòtica, la modernista, la dels jocs olímpics, però la romana es reduïa a
contemplar les seves muralles i prou.
Llegint Bàrcino vaig descobrir una visió nova de la ciutat, els seus
orígens –una colònia fundada per August-, la seva història i uns personatges
que la van habitar i que van fer d’ella el que és avui, una gran metròpoli. A partir d’aquest moment em vaig informar,
llegir tot el que queia en les meves mans i recórrer tots els indrets romans de
la ciutat, fins al punt que des d’Arraona Romana vam començar a organitzar
visites guiades a la Barcelona Romana, a la colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. Això he d’agrair a la Maria Carme Roca.
Més endavant i desprès de
conèixer-la i presentar-li el seu llibre a Sabadell, li vaig dir diverses
vegades que havia de tornar a escriure sobre el món romà, sobre Bàrcino i els
seus habitants.
Quina alegria quan es va
posar en contacte amb nosaltres i ens va comunicar que havia tornat a escriure una novel·la sobre la Barcelona romana.
Quan vaig tenir el llibre a
les meves mans no vaig trigar ni un minut en començar a llegir-lo. I la seva
lectura no solament ha complert les meves expectatives sinó que les ha
superades amb escreix.
Però A Bàrcino va més enllà d’una novel·la que ens relata una història,
una intriga que, encara que és una història autònoma, neix i té els seus
orígens en els personatges que ja vam conèixer a Bàrcino.
Si el llibre ens expliqués
només aquesta intriga, ja per si sol seria una bona novel·la, però el que la fa
excel·lir és que és un veritable retrat de la dona romana. És la història i les
vivències d’una patrícia romana en un món d’homes, i la seva lluita per fer-se
un lloc en aquest món, i poder competir amb ells d’igual a igual.
Estem davant la història
d’una dona, descrita per un altre dona, que és qui millor pot conèixer el seu
pensament i les seves dificultats per sobreviure en el dia a dia d’una època
difícil.
 |
| L'autora: Maria Carme Roca |
La protagonista, la Minícia Fausta, ens atrapa i ens fascina
des del primer moment, i ens fa partícips de la seva vida i les seves
experiències. L’autora ens permet que l’acompanyem des de la seva infantesa
fins quan ja és gran, i ens convertim en un membre més de la seva família; i
ens l’arribem a estimar com si fos la nostra filla, germana, esposa o mare. I
aquí el gran mèrit de la novel·la.
La dona romana, com en
general la dona al llarg de la història, en un món d’homes, no ho tenia fàcil. El
seu domini era la domus, la seva
llar, sempre portes endins, però la
lluita per sortir, per tenir un paper públic important, això ja era més difícil.
Poques dones romanes coneixem que hagin transcendit, i no sempre pels millor
motius, però quasi mai sabem de la seva vida del dia a dia, i del seu pensament,
inquietuds i dificultats per viure –i sobreviure- en un món d’homes.
I la Minicia Fausta és una lluitadora, que en cap moment es rendeix i
accepta una condició subordinada. Lluita per ser ella mateixa.
La Maria Carme Roca ha escrit
una excel·lent novel·la, molt ben documentada i didàctica que, a qui no coneixia el món romà,
segur que a partir de la seva lectura desitjarà saber més, i als que ja som uns
addictes, ens referma que aquesta va ser, amb les seves llums i ombres, la
millor de les cultures que s’han donat, i de la qual
nosaltres tenim el privilegi de ser els seus hereus directes.
Francesc Sánchez
Amb
gairebé vint-i-cinc anys, la Minícia pateix el rebuig del seu par, Luci Minici
Natal Quadroni Ver. El motiu: quan era molt jove, la Minicia havia estat amant
d’en Teseu, l’home que va mortificar la vida del noble Minici i que,
precisament, va morir lluitant contra ell. A l’afront s’hi suma un gran secret
que la marcarà per sempre. Desconcertada i dolguda, seguirà, però, amb la seva
vida: la passió per les curses de quadrigues i l’escriptura, l’amistat amb
l’emperador Marc Aureli i l’emperadriu Faustina, la curiosa relació amb el seu
marit Cneu, la complicitat amb el seu esclau Erasmius, l’entesa passional amb
el centurió Luci Cecili Optat. Al hora, la Minícia intentarà recuperar l’estima
del seu pare i trobar la persona que s’encarrega de complir una venjança, que
no l’afecta només a ella i la seva família, sinó a tot l’imperi.
Versió castellà
Versió castellà
