diumenge, 16 d’abril de 2017

LA CIUTAT ROMANA: LA CONSERVACIÓ I REPARACIÓ DELS EDIFICIS




La conservació i reparació dels edificis


- Normes per evitar la destrucció dels edificis totalment o parcialment amb independència de la fi perseguida amb la destrucció, i obligant als seus propietaris a reconstruir-los.

a.  Lex municipii Tarentini (entre anys 82 i 62 aC.).
b.  Lex coloniae Genetivae Iuliae (lex Ursonensis) (any 44 aC.).
c.  Lex flàvia Malacitana (entre anys 81 i 94 dC.).
d.  Lex Irnitana (any 91 dC.)
e.  Lex Flavia municipales (any 90 dC.).

-   Normes sobre la conservació dels edificis amb vista a protegir l’estètica i l’aspecte ornamental de la ciutat en el seu conjunt, prohibint l’enderrocament dels edificis per poder especular amb els materials; també es prohibeix la venda dels edificis si la seva finalitat és la mateixa.

a.  Senatus consulta Hosidià, sota Claudi (entre anys 44 i 46 dC).
b.  Senatus consulta Volusià, sota Neró (any 54 dC.).
c.  Senatus consulta Acilià, sota Afrià (any 122 dC.).
d.  Disposició emperador Zenó ((anys 425 a 491).




Per saber més sobre la Ciutat Romana



  


dissabte, 7 de gener de 2017

LA CIUTAT ROMANA: L'ALÇÀRIA DELS EDIFICIS




          Normes sobre l’alçària màxima permesa



1)    August, amb la Lex Iulia de modo aedificorum urbis (any 6 dC.), estableix l’alçada màxima dels edificis en 70 peus (20,72 m.).

2)    Neró, l’any 64 dC ordena rebaixar les alçades, sense que consti fins a quina mesura.

3)    Trajà va establir una alçada de 60 peus (17,76 m.)

4)    Zenó (anys 425 a 491) va determinar que els edificis no tenien límit d’alçada, sempre que es respectessin el 12 peus intermedis (3,55 m.) i no s’obstaculitzés la visió del mar (sempre es va legislar pensant en Constantinoble).

5)    Zenó estableix una excepció a l’anterior norma, permeten edificar fins a 100 peus d’alçada (29,60 m.) sempre que es respectes una distància entre edificis d’altres 100 peus (29,60 m.).

6)    El Codi de Justinià recull l’anterior disposició de Zenó.




Per saber més sobre la Ciutat Romana

diumenge, 6 de novembre de 2016

LA CIUTAT ROMANA: LA DISTÀNCIA ENTRE ELS EDIFICIS


   
         Normes reguladores de la distància entre els edificis


1)    L’ambituts, establert per la Llei de les XII Taules, espai lliure o franja de terreny entre edificis de 5 peus (1,58 m) (1 peu = 0,296 m.), però aviat cau en desús i les cases van ser construïdes amb murs mitgers per necessitats d’espai.

2)    Neró, l’any 64 dC, va ordenar construir les cases alienadament i separadament sense murs mitgers. A més va fer un pla general, amb amplada, direcció i traçat regular.

3)    Trajà, promulga normes en el mateix sentit.

4)    Constantí, l’any 329 dC. va establir una distància mínima de 100 peus (29,60 m.) entorn de magatzems públics per evitar perill d’incendis.

5)    Arcadi, Honori i Teodosi II, en l’any 406 van establir una distància de 15 peus (4,44 m..) de distància entre edificis públics i privats norma que va ser incorporada pel Codi de Justinià.

6)    Zenó (anys 425 a 491), en la seva constitució De aedificis privati, a finals del segle V dC., estableix l’obligatorietat de guardar un espai de 12 peus (3,54 m.) entre edificis veïns privats (tant domus com insulae). Aquesta normativa va ser incorporada amb caràcter general al Codi de Justinià. En cap cas es podia impedir les llums i vistes al mar (Constantinoble).

7)    Zenó, per Constantinoble, va regular que no es podia construir obres noves a distància menor de 100 peus (29,60 m.) quan l’obra nova impedís a l’antiga gaudir de les vistes a mar.


Per saber més sobre la Ciutat Romana