Vaig conèixer al Jordi Solé, l’any 2010, quan
va demanar a l’Associació Arraona Romana, la seva col·laboració per realitzar
la presentació a Sabadell de la seva novel·la Hijo de Dioses. Amb aquest motiu vaig llegir el llibre i ja vaig
poder comprovar que em trobava davant d’un magnífic i versàtil escriptor, amb
una gran capacitat per explicar històries d’aventures, intenses i que t’atrapen
des del primer moment. A més a més va escollir un personatge Cesarió, el
malaurat fill de Juli Cèsar i la reina Cleòpatre d'Egipte, i que va desaparèixer molt aviat
de la història real. Però Jordi Solé li va tornar a donar vida i amb ell de
protagonista va iniciar una saga d’aventures, que va seguir amb La Isla de las Brumas, i que a continuat
amb aquest tercer llibre Conspiració a
Tàrraco, del qual a més vaig tenir l’oportunitat de poder llegir el
manuscrit.
Considero, després haver llegit tota la seva
obra, que Jordi Solé ha anat creixent com escriptor i això ho acredita el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica
2013 que li ha estat merescudament concedit per aquesta obra.
L’he tornat a llegir i la veritat ha estat que,
tot i coneixent el seu contingut, la seva trama m’ha tornat a enganxar i no
m’ha durat ni 24 hores, tal és el ritme que li imprimeix a l’historia i la
constant i trepidant sèrie d’aventures per les que fa passar al nostre heroi, amb
un desenllaç sorprenen i que demostra la qualitat narrativa de l’autor.
El llibre està molt ben documentat i et
transporta, tal com ha de fer una bona novel·la històrica, als temps d’August
–ara que celebrem els 2000 anys de la seva mort- i a la sempre estimada ciutat
de Tàrraco, en el moment que va ser, pel període de dos anys (26 25 a.C) capital de
l’Imperi més gran que ha existit i bressol de la nostra civilització. I ja
només faltava que les aventures de Cesarió comencessin a la nostra ciutat, l’antiga
Arragonem, i a la mansio que molts voldríem identificar amb la vil·la romana de
la Salut.
La història és absolutament creïble gracies
al magnífic i exhaustiu estudi, no solament dels gran esdeveniments de la
història de Roma (efectivament August va estar a Tàrraco per acabar amb les
guerres càntabres), sinó també pel tractament i retrat que fa de la vida quotidiana de
les gents d’aquella època, en definitiva, dels nostres avantpassats.
Per tant ens trobem davant una novel·la molt ben escrita,
d’aventures constants, de poder i venjances, amb gladiadors i uns quants morts com ja ens té
acostumats l’autor; i una història d’amor tractada amb gran delicadesa, i com he
dit un final que a ningú deixarà indiferent.
Què més podem demanar !!!
Francesc Sánchez.
