Tots els que estimem Catalunya i la cultura clàssica romana estem d'enhorabona, ja que s'acaba de publicar el llibre CATALUNYA ROMANA dels professors Joan Santacana Mestre i Victor Revilla Calvo.
La publicació, de Rafael Dalmau, Editor és d'una gran qualitat, amb il·lustracions i fotografies que fan més entenedor el seu contingut i ens aproximen una mica més a la nostra història.
En el bloc del professor Santacana Didàctica del patrimoni cultural, l'autor va explicar els motius de la publicació d'aquest llibre: aquí teniu l'enllaç
En el bloc del professor Santacana Didàctica del patrimoni cultural, l'autor va explicar els motius de la publicació d'aquest llibre: aquí teniu l'enllaç
*************
L'origen d'aquest llibre rau en la constatació de la manca d'una obra de síntesi actualitzada sobre la història de la Catalunya romana, absolutament imprescindible i urgent si tenim en compte els avenços de l'arqueologia i de la recerca al llarg de les dues darreres dècades.
La història de la romanització a Catalunya ens demostra com moltes de les realitats actuals només es poden explicar si coneixem aquest passat. Aixi, fenòmens com ara el pes de Barcelona en la estructuració del territori o els lligams que mantenim amb les terres ultrapirinenques, solament els podem comprendre si analitzem el paper de catalunya dins l'Imperi de Roma. Per altra banda, aquesta història ens permet reconèixer com en som, de semblants, a aquells homes i dones que van viure en terres catalanes fa més de setanta generacions, malgrat el temps que ens separa. Ens proposem fer descobrir que encara som romans!
El llibre constitueix una proposta per
emprendre un viatge en el temps. Invitem els lectors a endinsar-se en les
ciutats del país, les primeres ciutats que hi va haver, i adonar-se, per exemple,
que creuar Bàrcino de porta a porta pel seu carrer principal tal
vegada es podia fer amb tres o quatre minuts; els convidem també a recórrer el
litoral i a identificar-ne els ports i embarcadors, i a conèixer la gran
diversitat d’estructures agràries, dedicades a la viticultura o al conreu de
cereals i oliveres. Hi donem a conèixer personatges que es creien remarcables,
cofois de la seva riquesa, i que omplien les ciutats amb làpides
autolaudatòries, però també aquell pobre soldat que, encara adolescent, va
perdre la vida a Síria, en una de les moltes guerres que l’Imperi sostenia, i
que va deixar una mare desconsolada i enfonsada en la
tristesa més pregona. I les pors de la gent, en cadascuna de les grans crisis
que va haver de patir... O la historia d’aquell bon artesà que va deixar el
negoci als seus treballadors i ells, agraïts, li van dedicar un monument.
Aquestes són, doncs, històries de fa prop de dos mil anys, quan encara no érem
catalans...