diumenge, 6 de novembre de 2016

LA CIUTAT ROMANA: LA DISTÀNCIA ENTRE ELS EDIFICIS


   
         Normes reguladores de la distància entre els edificis


1)    L’ambituts, establert per la Llei de les XII Taules, espai lliure o franja de terreny entre edificis de 5 peus (1,58 m) (1 peu = 0,296 m.), però aviat cau en desús i les cases van ser construïdes amb murs mitgers per necessitats d’espai.

2)    Neró, l’any 64 dC, va ordenar construir les cases alienadament i separadament sense murs mitgers. A més va fer un pla general, amb amplada, direcció i traçat regular.

3)    Trajà, promulga normes en el mateix sentit.

4)    Constantí, l’any 329 dC. va establir una distància mínima de 100 peus (29,60 m.) entorn de magatzems públics per evitar perill d’incendis.

5)    Arcadi, Honori i Teodosi II, en l’any 406 van establir una distància de 15 peus (4,44 m..) de distància entre edificis públics i privats norma que va ser incorporada pel Codi de Justinià.

6)    Zenó (anys 425 a 491), en la seva constitució De aedificis privati, a finals del segle V dC., estableix l’obligatorietat de guardar un espai de 12 peus (3,54 m.) entre edificis veïns privats (tant domus com insulae). Aquesta normativa va ser incorporada amb caràcter general al Codi de Justinià. En cap cas es podia impedir les llums i vistes al mar (Constantinoble).

7)    Zenó, per Constantinoble, va regular que no es podia construir obres noves a distància menor de 100 peus (29,60 m.) quan l’obra nova impedís a l’antiga gaudir de les vistes a mar.


Per saber més sobre la Ciutat Romana